Neurociència Cognitiva i Hipnosi

La dissociació en la histèria i la hipnosi: evidència des del punt de vista de la neurociència cognitiva. J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2011. Vaughan Bell,1,2 David A Oakley,3,4 Peter W Halligan,4 Quinton Deeley1

ABSTRACTE (text original en Anglès):
Jean-Martin Charcot va proposar la hipòtesi radical que existíen processos cerebrals similars responsables dels símptomes neurològics inexplicables de la ‘histèria’, ara generalment diagnosticada com “trastorn de conversió” o “trastorns dissociatius (de conversió)”, i els efectes temporals de la hipnosi. Si bé aquesta idea ha estat àmpliament ignorada, estudis recents en neurociència cognitiva indiquen que (i) les característiques de hipnotisabilitat s’associen amb una tendència a desenvolupar símptomes dissociatius en el domini sensoriomotor, (ii) els símptomes dissociatius es poden modelar amb suggeriments en subjectes altament hipnotisables, i (iii) els fenòmens hipnòtics activen processos cerebrals similars a aquells observats en els pacients amb símptomes de histèria. Un tema clar en les conclusions d’aquest estudi és que la presentació del “símptome”, ja sigui clínicament diagnosticat o simulat utilitzant la hipnosi, s’associa amb un augment de l’activitat de l’escorça prefrontal que suggereixen que la intervenció del sistema executiu en el processament cognitiu automàtic i voluntari és comú a la histèria i la hipnosi. No obstant això, mentre que la literatura recent ofereix algunes pistes convincents en la comprensió d’aquests fenòmens, el camp encara no té estudis dissenyats de manera sistemàtica i controlada per donar una visió clara dels processos neurocognitius subjacents a la dissociació, tant en la histèria com en la hipnosi. L’objectiu d’aquesta revisió és proporcionar una agenda per a futures investigacions.

Estudi complet i referències: J Neurol Neurosurg Psychiatry-2011-Bell-332-9

Extractes: “… en un context modern, Kirsch 2 assenyala que” als subjectes hipnotitzats  se’ls demana experimentar paràlisi, amnèsia, anestèsia, moviments involuntaris i al · lucinacions. De fet, la hipnotisabilitat es mesura com el nombre de símptomes de conversió i dissociació que la persona és capaç de mostrar. Central en l’explicació de Charcot és el concepte de que els símptomes podrien derivar de les idees “fixes” subconscients basades en suggeriments o autosugestions “que romanen aïllades de la resta de la ment is’expressen elles mateixes cap a l’exterior a través de fenòmens motors corresponents” (citat en Ellenberger1). Els recents avenços en neurociència cognitiva proporcionen una oportunitat per evaluar la hipòtesi de Charcot. “…

Què es vol dir amb “histèria”: “Aquest estudi es centra en la ‘histèria’, que es descriu clàssicament com la presentació de símptomes mèdics sense evidència d’una patologia de teixit que pugui explicar adequadament el deteriorament, i la seva relació amb els efectes de la hipnosi. Si bé el concepte d’histèria ha variat històricament, 3 aquest estudi es centra en els aspectes de la condició que s’han modelat mitjançant la hipnosi; fins a dia d’avui, aquests solen incloure condicions que serien diagnosticades com trastorn de conversió i que afecten funcions  voluntàries motores o sensorials, o que seríen diagnosticades com amnèsia psicògena, funcional o dissociativa.

“La neuropsicologia de la hipnosi: A diferència de la histèria, podem estar més segurs de la seqüència dels esdeveniments, almenys en el sentit processal, que condueix als” estats finals “associats amb la hipnosi. El contingut del suggeriment és clau per a la determinació de la naturalesa del fenomen ‘hipnòtic’ (per exemple, paràlisi de les cames), que es pot descriure com una forma de dissociació (o “compartimentació”) 0.3 Encara que els mecanismes del cervell subjacents a aquest procés són lluny de ser clars, se sap a través d’estudis de neuroimatge que “el concentrat i absorbit estat hipnòtic” està acompanyat de patrons alterats d’activitat en el cervell, i existeix una evidència particularment sòlida que es produeixen canvis en el cervell particulars associats amb cadascún dels fenòmens hipnòtics estudiats fins ara.”

D’acord amb aquest estudi, la hipnosi pot estimular la dissociació de grups musculars i de grups nerviosos per tal de provocar fenòmens hipnòtics com ara la catalèpsia o la paràlisi. L’estat hipnòtic pot doncs, d’una manera similar, tenir el potencial d’afectar un determinat grup de músculs que es comporten de forma no desitjada i que provoquen condicions com la distonía, disfèmia, el bruxisme, la enuresi, la eritrophobia, etc. Una sèrie d’afeccions causades per una manera particular de funcionar del sistema nerviós autònom – que dóna ordres subconscients a parts específiques del cos. D’aquesta manera, la hipnoteràpia pot ser capaç d’actuar sobre els nervis i els músculs i estimular la modificació, alteració i / o desaparició de comportaments específics que puguin estar interferint negativament en les nostres vides.

Related articles

 

Anuncis

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s