Ansietat al ruboritzar-se. Traducció completa al català

 

Per Chris Carter, trobat a Flickr

Per Chris Carter, trobat a Flickr

Un enfocament paradoxal per deixar de posar-se vermell i tenir vergonya.

Publicat el 24 de setembre de 2013, per Barbara Markway, Ph.D. a La timidesa és agradable. Per llegir la font original a psychology Today- en anglès- si us plau feu clic aquí.

A vegades els millors suggeriments van en contra del sentit comú. Per exemple, alguna vegada heu sentit el consell donat als insomniacss que han de tractar de mantenir-se desperts durant el major temps possible? Paradoxalment, aquest enfocament els porta a quedar-se dormits més ràpidament.

El mateix pot ser cert en el cas de l’ansietat social. A vegades la millor cosa que pots fer és deixar de lluitar. No em refereixo a donar-se per vençut, però deixar de treballar tan dur per prevenir les reaccions d’ansietat.

Norman, un executiu de negocis recentment jubilat de 65 anys d’edat, va venir a veure’m a causa d’un problema de rubor. Em va informar que hi havia hagut alguns casos d’això abans en la seva vida, però s’havia oblidat d’ells fins fa poc, quan el problema va tornar amb venjança. Va descriure un incident que va tenir lloc fa un mes, quan va anar a la tintoreria a recollir una mica de roba. No podia recordar el que l’havía detonat, però es sentia a ell mateix posant-se calent al coll i la cara. “Estava cremant. Sé que dec haver estat de color vermell brillant,” va dir. Norman estava acostumat a estar en calma i en control. Aquesta experiència el va posar nerviós.

Altres episodis de rubor van ocórrer quan era al banc, de compres, o fins i tot quan alguns dels amics de la seva esposa van venir a jugar al bridge. Ell va començar a anticipar quan podria posar-se vermell, i per evitar qualsevol situació en la qual pensava que podria succeir. Malgrat la seva resolució, el rubor va continuar d’una manera impredictible.

Sabia per experiència amb alguns dels meus altres clients que els problemes de rubor no són fàcils de superar. De vegades les tècniques de relaxació ajuden a disminuir l’activació fisiològica excessiva, però sovint aquest tipus de tècniques senzilles que no eren suficients.

El que sembla que va ajudar al Norman més va ser quan “va convidar als símptomes.” Permeteu-me descriure el que vam fer.

Norman probablement va pensar que estava boja al principi, perquè li vaig donar l’assignació de propòsit de tractar de posar-se vermell per períodes de cinc minuts, tres vegades al dia. Havia de mantenir un registre de les sessions i prendre nota de l’èxit que tenía en la producció de la ruborització. Podia fer això a casa, per començar. Més tard, jo volia que provés de ruboritzar-se voluntàriament, en públic. També vaig demanar-li al Norman de mantenir un recompte del nombre de vegades que es va posar vermell quan no va ser a propòsit.

Què creus que va passar?

Els episodis de ruborització del Norman van disminuir dramàticament. La primera vegada que em va venir a veure, va informar-me que s’havia ruboritzat gairebé diàriament. Després d’uns mesos de “convidar els símptomes”, el Norman es ruboritzava aproximadament una vegada cada dues setmanes. Quan va sentir que es posava vermell en aquestes ocasions, no va ser devastat pel mateix. Per descomptat, les nostres sessions van contribuïr ajudant-lo a examinar els seus pensaments i creences sobre la ruboritzada -el que significava per ell que de vegades es posés vermell i quines eren les conseqüències del rubor.

Al final, el Norman va aprendre dues coses importants. Una d’ells, que tenía un major control del que pensava. I dos, que podia tolerar la incertesa de no tenir el control total.

A més de convidar als símptomes, aquí hi ha alguns altres suggeriments.

Intenta acceptació.

L’acceptació es tracta de reconèixer la situació com és, sense jutjar. Digue’t a tu mateix/a: “Això és just el que el meu cos fa. Realment no m’agrada, però hi és, i la lluita contra això no m’ha portat enlloc.”

Disminuir el seu poder.

Està bé, així que ara posar-se vermell és una part de la teva vida, però només li dones un petit lloc en la teva vida. Pregunta’t a tu mateixa/eix, què faria jo si no tingués aquesta condició de posar-me vermell/a? Llavors, considera si pots fer totes aquestes coses fins i tot amb el rubor. En altres paraules, fes el que valores tot i el rubor. No estic dient que això serà fàcil; no ho serà. Però és un objectiu digne i satisfactori.

Desenvolupar una explicació d’una sola frase.

Recentment vaig escoltar una història sobre una noia que té una condició en la qual és calba. Algú va dir que pensava que hauria utilitzar una perruca. La persona que coneixia la noia va dir, ella només diu a la gent que va tenir una malaltia i el seu pèl mai va tornar a créixer. Com ella no en fa gran cosa d’això, la majoria dels nens accepten la seva explicació i tiren endavant.

Potser ajudaria el tenir una breu explicació … alguna cosa així com: “Ja ho sé, a vegades em poso molt vermell/a. El meu cos fa que això passi de vegades, a l’atzar “.

Tingues compassió per tu mateix.

Adonar-se que aquesta és una situació difícil. És difícil de ruboritzar-se i després preguntar-se què pensa la gent. Has intentat tan dur de superar-ho. No ho facis pitjor a base de colpejar-te a tu mateix/a. Tracta’t a tu com ho faries per un bon amic que està passant per la mateixa situació.

* També, vull deixar clar que això pot ser un problema molt incapacitant. En la investigació d’aquest article, em vaig trobar amb una nova pàgina web, creada en honor a la pèrdua d’un fill que tenia ansietat social i es ruboritzava, i, presumiblement, es va suïcidar a causa de la gravetat de la seva condició.

Enfocament interessant per ajudar a superar la eritrofòbia, una condició que pot fer les nostres vides molt incòmodes. Amb l’ajuda de la hipnoteràpia podem aprendre tècniques de relaxació i assajar-les perquè la nostra ment subconscient sigui capaç d’usar-les quan sigui necessari durant la nostra vida diària. També podem ser capaços/es d’assajar mentalment els suggeriments donats en aquest article, a partir d’estratègies-com ara convidar els símptomes així com la preparació per a qualsevol reacció que això pugui causar – a assajar mentalment aquelles creences que seràn beneficioses per a nosaltres – com aprendre a tenir compassió per nosaltres mateixes/os-. Podem entendre que aquests comportaments i creences puguin ser beneficiosos per a nosaltres des d’un punt de vista racional, però encara resulta difícil aplicar-los o realment creure’ls. Amb la contribució de la hipnoteràpia es pot aprendre tècniques que ajudaran a integrar aquells nous elements beneficiosos en la nostra ment subconscient, i aplicar-los a la nostra vida de cada dia.

 

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s