Patrons de reactivitat cerebral en el transtorn d’ansietat generalitzada (TAG)

Imatge extreta de la font original a Psy'n'thesis

Imatge extreta de la font original a Psy’n’thesis

La generalització de resposta davant d’estímuls és un dels mecanismes més emprats en l’explicació d’alguns problemes relacionats amb l’ansietat. Suposem un estímul que per qualsevol motiu indueix a un subjecte la resposta de por, com per exemple podria ser la visió d’una aranya amb la qual sorpresivamente ensopega, d’una xeringa amb què un infermer està a punt de prendre-li una mostra de sang, o el haver d’entrar en un estret ascensor per arribar a la casa d’un amic que viu a l’últim pis de l’edifici. De manera molt bàsica, la generalització consistiria a emetre una resposta similar, en aquest cas de por, davant estímuls que guarden alguna similitud amb aquells que aquesta persona té por. Així, en els exemples anteriors la por es podria acabar generalitzant a la simple visió del dibuix d’una aranya, davant de qualsevol objecte punxant, o fins i tot, davant la idea que un podria quedar tancat al rebost de casa mentre busca allà un vi per el sopar amb el seu amic. És a dir, que el mecanisme de generalització ve a ser el responsable que una por apresa, en principi relacionada amb un estímul o situació concrets, acabi estenent-se a altres estímuls o situacions amb les que guarda certa semblança, però que inicialment no suposaven una amenaça .

Segons alguns investigadors, aquesta dinàmica podria estar a la base del trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), caracteritzat per un estat de preocupació i ansietat constant i excessiu davant d’una gran varietat d’esdeveniments o activitats. En particular, aquest tipus de trastorn d’ansietat es podria veure com una “hiper-generalització” de la resposta de por, en què s’ha multiplicat el nombre d’estímuls i esdeveniments que poden arribar a elicitar l’aprensió i la por.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Nova York (EUA) ha analitzat, des d’una perspectiva neuropsicològica, quins podrien ser els mecanismes cerebrals implicats en el trastorn d’ansietat generalitzada (TAG), partint del paradigma de la generalització de la resposta de por. Els resultats del seu estudi, en què van participar 32 dones amb trastorn d’ansietat generalitzada i 25 dones sanes, totes elles al voltant dels 20 anys d’edat, han estat publicats en l’últim número de la revista Depression and Anxiety (Greenberg et al ., 2013).

El disseny experimental incloïa una sèrie d’assajos en els quals es pretenia la generalització de la resposta d’ansietat, condicionada a la presentació d’un estímul senzill (una figura geomètrica). En concret, de forma experimental s’aconseguia induir la resposta d’ansietat davant l’aparició d’un rectangle vermell la presència del qual comportava un 50% de probabilitats de rebre una descàrrega elèctrica no lesiva. La generalització de resposta es va analitzar emprant sis rectangles vermells que eren de la mateixa alçada que l’empleat originalment, però que diferien més o menys d’aquest en la seva amplada (± 20%, ± 40%, ± 60%). És a dir, els investigadors disposaven d’un rectangle que inicialment provocava una resposta -Temor a rebre una descàrrega- i d’una altra sèrie de rectangles molt semblants al primer i que, de fet, només es diferenciaven d’aquell en l’amplada, però que en realitat no estaven associats a rebre una descàrrega.

Quines àrees presentarien una major reactivitat en el cervell de les participants en analitzar el gradient de generalització, és a dir, l’extensió de la resposta d’ansietat davant l’aparició de rectangles que progressivament difereixen de l’original? Hi hauria diferències entre les dones diagnosticades de trastorn d’ansietat generalitzada i aquelles que no ho havien estat? Per respondre a aquestes qüestions, els investigadors van recórrer a l’ús de la neuroimatge fMRI, que permet obtenir una visió de l’activitat funcional del cervell.

Els resultats van posar de manifest dos patrons de resposta diferenciats en l’activitat neuronal. D’una banda, en àrees com l’ínsula, el còrtex del cíngol anterior, l’àrea suplementària motora i el nucli caudat, la reactivitat neuronal era gran davant l’estímul condicionat -el triangle vermell original- i anava decreixent a mesura que l’estímul presentat era progressivament cada vegada més diferent d’aquest. És a dir, que aquestes àrees es semblen activar davant la percepció d’una amenaça “certa” i la seva activació tendeix a ser menor a mesura que el que té davant és una cosa que s’hi assembla cada vegada menys. D’altra banda, dues àrees cerebrals -el còrtex prefrontal ventromedial i l’escorça somatosensorial- presentaven un patró de resposta oposat a l’anterior. És a dir, la major reactivitat es produïa davant aquells estímuls que eren més diferents a l’estímul condicionat original, mentre que la menor reactivitat s’observava en presentar el rectangle vermell inicial. L’explicació sembla estar en el diferent paper que juguen aquestes àrees en relació amb la resposta d’ansietat. En concret, el còrtex prefrontal ventromedial sembla estar implicat en la inhibició o regulació de la resposta de por, i per tant la seva activació serà més gran com menys amenaçant sigui l’estímul (és a dir, menys s’assembli a l’estímul condicionat inicial). El resultat referent a l’escorça somatosensorial, per la seva banda, rep menys atenció en l’estudi, però els autors suggereixen que el seu grau de reactivitat podria estar relacionat amb les expectatives de rebre una descàrrega.

Aquests patrons de reactivitat cerebral davant el gradient de generalització eren similars en el grup de dones amb TAG i aquelles altres sense aquest diagnòstic. Llavors, quines diferències es van observar entre unes i altres? Els resultats van ser molt reveladors, si considerem la característica principal d’aquest trastorn, és a dir, l’ansietat “indiscriminada” davant d’una gran varietat d’estímuls. En aquest sentit, els pendents de les rectes dels gradients de reactivitat del còrtex prefrontal ventromedial i l’escorça somatosensorial eren considerablement més suaus en el cas de les dones amb TAG, mentre que el grup de control presentava pendents més pronunciades, com es pot veure en la figura adjunta.

Greenberg et al 2013Greenberg et al 2013

¿Qué indica això? Bàsicament, que el cervell de les dones amb TAG tendia a respondre de manera més homogènia davant estímuls que diferíen d’aquell que originalment induïa la por. En particular, els resultats apuntarien al fet que en el TAG es dóna una dificultat per posar en marxa els mecanismes inhibitoris de l’ansietat davant d’estímuls que no són realment amenaçadors, ja que el còrtex prefrontal no reflectia molta més activació quan apareixia una variant del rectangle inicial en comptes de l’original. A més, atenent al patró suavitzat de reactivitat de l’escorça somatosensorial, les dones amb TAG semblaven tenir una menor certesa sobre si la presentació d’un estímul anava a comportar o no una descàrrega elèctrica.

En definitiva, la investigació de Greenberg et al. (2013) resulta aclaridora en identificar el que podria ser una de les claus en l’ansietat generalitzada: la fallida en els mecanismes de regulació encarregats d’inhibir l’ansietat davant de situacions segures i de gestionar adequadament les expectatives d’amenaça davant un esdeveniment. També el seu estudi sembla suggerir una reorientació en l’enfocament que es dóna a aquest problema. En aquest sentit, la clau no sembla estar en que les persones amb TAG siguin “hiperreactives” (la reactivitat, per exemple, de la ínsula va ser similar en dones amb ansietat o sense) sinó que es tractaria més aviat que tenen dificultat per regular -o si es vol, “controlar” o inhibir– la resposta de por. Potser aquestes troballes suposin un prometedor avanç en la comprensió i el tractament d’aquest problema.

Pots accedir a l’article (text complet) de l’article de Greenberg at al. (2013) aquí..

referència:
ResearchBlogging.orgGreenberg T, Carlson JM, Cha J, Hajcak G, & Mujica-Parodi LR (2013). Ventromedial prefrontal cortex reactivity is Altered in generalized anxiety disorder during fear Generalization. Depression and anxiety, 30 (3), 242-50 PMID: 23139148

· · en Neuropsicología, Psicopatología. ·

Com pot la pràctica de la hipnoteràpia contribuir a solucionar casos d’ansietat?

La hipnosi practicada per si sola estimula un estat de relaxació i concentració en el qual s’aconsegueix un equilibri homeostàtic entre els sistemes nerviosos autònoms Simpàtic i Parasimpàtic. Això vol dir que es forma un equilibri entre l’acció i el descans, tant a nivell conscient com subconscient, afectant positivament l’activitat dels òrgans interns com, per exemple, el cor i els intestins. La pràctica regular de l’auto hipnosi promou aquest equilibri i entrena al subconscient a experimentar una situació òptima per al benestar i la salut de l’organisme, de manera que, quan aquesta sigui necessària, el nostre organisme podrà accedir a aquest estat de forma fàcil i ràpida, fins arribar-hi de forma subconscient, sense haver de pensar conscientment.

Pel que fa al control de pors irracionals, la hipnoteràpia pot propiciar l’assaig virtual, a través de la imaginació i des d’un estat hipnòtic, del nostre enfrontament cap al subjecte o situació que ens causa la fòbia. Des d’un lloc segur i un estat profund de relaxació podem aprendre a afrontar aquell o aquells causants fòbics, així com racionalitzar el nostre comportament irracional per poder modificar-lo amb convenciment.

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s