La Neurociència dels somnis lúcids

La hipnosi no és com dormir ni com predre el control, més aviat al contrari. Mentres el cos arriba a un estat profund de relaxació (que, desde l’exterior pot tenir molta semblança al son o a la pèrdua de control dels muscles, per la seva relaxació) la ment es manté alerta, sent tot el que es diu al seu voltant i té la habilitat de sortir d’aquest estat sempre que tu ho vulguis.

L’experiència concreta de la hipnosi es pot descriure com un estat entre el son i la vetlla. Aquesta experiència succeeix de forma natural al llarg de la nostra vida diària. Exemples clars d’aquesta experiència son els moments hipnodòntic i hipnogòguic, aquells moments en els quals prenem consciència just al despertar-nos, o just abans d’adormir-nos, respectivament.

 Experiències provocades per un mateix i / o amb l’ajuda d’un terapeuta poden estimular un estat hipnòtic en el qual, encara que desperts, podem arribar a percebre la experiència com si es tractés d’un estat de son. En aquest estat, la ment ens proporciona imatges, idees, pensaments; elements que sentim que no hem creat, però que vénen a nosaltres, com si estiguéssim en un somni. L’experiència pot ser molt semblant a aquella d’un somni lúcid.

Llegiu l’article següent de la revista Scientific American per esbrinar més sobre un altre tipus de somnis lúcids, els que es produeixen durant el somni real.

La Neurociència dels somnis lúcids

Somniant en la Blancaneus (Wikimedia Commons)

Somniant en la Blancaneus (Wikimedia Commons)

Els somnis lúcids són potser l’experiència perceptiva més estranya que un pot tenir. Estàs adormit i somiant, però de sobte t’adones que tot és només un somni. En aquest punt, pots triar despertar-te (que és el que acostumo a fer … no crec que he tingut un somni lúcid que no fos un malson) o pots seguir en el somni, amb un avantatge important. Tu ets ara conscient que el món que t’envolta està fet completament per el teu cervell. Igual que amb el post-despertar de Neo a la pel·lícula “The Matrix”, pots doblegar les lleis físiques al teu gust. Pots volar, aturar bales amb les mans nues, o fins i tot donar cops màgics per als nois dolents per fer que s’encongeixin de mida (si, tinc somnis estranys). No hi ha cullera.

El primer somni que recordo haver tingut, a l’edat de 4 o 5 anys, va ésser un somni lúcid. Jo estava esperant a la meva mare per acabar les seves compres al quiosc de barri, quan l’home del sac es va presentar. Deu haver estat un home del sac filosòficament interessat en dilemes morals, perquè em va demanar de decidir el menú per al seu pròxim àpat: jo o la meva mare. Si no em decideixo, ell ens menjar+a a les dues. La meva mare, només un parell de metres de distància, estava feliçment ignorant d’aquest intercanvi. Em vaig quedar paralitzada. Jo no vull ser menjada, però oferir-li la meva mare al monstre per sopar era impensable. Mai havia estat en una situació tan horrible en la meva curta vida. Llavors se’m va acudir: això és massa horrible per ser real, per la qual cosa es dedueix que he d’estar somiant. Em vaig despertar amb un sobresalt.

Hi ha hagut altres somnis lúcids des de llavors. A vegades en tinc dos en un mes, altres vegades em passo la major part d’un any sense ells. Resulta que, la capacitat d’experimentar somnis lúcids difereix enormement d’una persona a una altra.

Un estudi recent ( study), publicat a principis d’aquest mes a la revista Journal of Neuroscience, es va proposar determinar si les persones amb alta i baixa lucidesa son també diferents en la seva capacitat metacognitiva, és a dir, la capacitat de reflexionar, i d’informar, dels seus estats mentals.

Els participants en l’estudi van completar qüestionaris que van avaluar la freqüència dels seus somnis lúcids, la intensitat i el grau de control, i també les seves habilitats metacognitives, incloent la seva autoreflexió i auto-consciència. Els subjectes experimentals van ser observats, a més, a través de tècniques d’imatge del seus cervells, mentre realitzàven una tasca de supervisió de pensament. Aquesta consistia en dos periodes d’ 11 minuts durant els quals els subjectes havien d’avaluar tots i cadascún dels pensaments que entraven al seu cap en una escala d’orientació interna/externa. Els pensaments orientats externament significaven pensaments relacionats amb el medi extern, com l’entorn visual, o el soroll de l’escàner. Els pensaments orientats internament no estaven relacionats amb l’entorn immediat, com recordar fets passats o la planificació per al dia següent.

La investigació va demostrar que el cervell de les persones amb alta i baixa lucidesa en el somni eren diferents. Els subjectes amb alta lucidesa tenien major volum de matèria grisa en l’escorça frontopolar, en comparació amb aquells amb baixa lucidesa. Aquesta regió del cervell també van mostrar una major activitat durant el monitoratge del pensament tant en subjectes d’alta i baixa lucidesa, amb increments més forts en el grup d’alta lucidesa. Els científics van concloure que els somnis lúcids i la metacognició comparteixen alguns mecanismes subjacents, en particular pel que fa a la vigilància o monitorització del propi pensament. Aquesta relació s’havia sospitat prèviament, però mai abans s’havia explorat a nivell neuronal.

Les investigacions futures ens pot dir si és possible controlar la freqüència i el contingut dels nostres somnis lúcids per entrenar-nos a controlar els nostres pensaments mentre estem desperts. A mi, per exemple, m’encantaria tenir alguns somnis lúcids que no impliquéssin Freddy Krueger de tant en tant.

Susana Martínez-CondeAbout l’Autor: Susana Martínez-Conde i Stephen L. Macknik són directors de laboratori en SUNY Downstate Medical Center. Seguiu enillusionchasers Twitter.
Les opinions expressades són les de l’autor i no són necessàriament les de la revista Scientific American.

 31, 2015 | A Scientific American. Per llegir desde la font original- en anglès-  si us plau feu clic aquí.

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s