Com els pensaments es converteixen en malaltíes

L’article següent ens informa dels processos químics darrere dels pensaments, i per què és important aprendre a controlar els pensaments negatius. La hipnoteràpia pot contribuir a aquest aprenentatge. A través de diferents tècniques, podem aprendre a configurar el nostre imagnari de manera que sigui productiu, positiu, realista, saludable i que ens apropi a cobrir les nostres necessitats. Aprendre a dialogar amb nosaltres mateixes/os, aprendre a acceptar-nos com a éssers humans fal·libles i a gaudir de tot el que està al nostre abast- incloent canvis en la nostra manera de pensar, de sentir i de comportarnos- si així ho desitgem. Aprendre a utilitzar el nostre pensament crític i a gaudir de les nostres experiències al nivell que nosaltres desitgem.

Pensaments- extret del link original.

Pensaments- extret del link original.

Si no cuidem els nostres pensaments i processos mentals, la bioquímica del nostre organisme senzillament seguirà un patró equivocat i ens inundarà de toxines que no juguen al nostre favor, sinó que ens debiliten, primer emocionalment i després orgànicament .

Sovint llegim en llibres d’autoajuda o autoconeixement que els pensaments de càrrega negativa o destructiva afecten la nostra salut i poden crear malaltíes. Que cuidar els nostres pensaments pot tenir una incidència directa amb la salut, com a poc.

Aquest tipus d’afirmacions, així tan resumides ( perquè la industria editorial d’avui en dia sembla premiar la literatura d’aqust tipus, resumida, en comptes de la més detallada i tècnica) són una realitat. El problema és que no s’explica el procès per el qual els pensaments de les persones es converteixen directament en part de la seva salut, creant malaltíes i patologíes o creant tot el contrari, millores i cures.

En l’entrada d’avui explicarem el que molts d’aquests documentals i llibres no fan: explicar cóm funciona i de quina manera opera el procès bioquímic per el qual els nostres pensaments afecten directament la nostra salut tant per bé com per mal. Perquè creiem que tot el que s’explica és fàcilment comprensible, mentres que el que no s’explica passa a formar part de la creença. O es creu o no…però no es comprèn. Vejem doncs de quina manera un simple pensament (cada pensament que tenim) afecta, física i materialment el nostre organisme. El procès és tan enriquidor com interessant, de manera que val la pena conèixer-lo a fons, perque així ens estarem coneixent a nosaltres mateixes/os. Estarem coneixent cóm opera la nostra màquina perfecta: la ment, i la seva extensió, el cos.

EL  PROCÈS QUE SEGUEIX EL NOSTRE PENSAMENT PER CONVERTIR-SE EN UNA MALATÍA (O TOT EL CONTRARI)

El pensament és l’activitat del nostre cervell. Els pensaments, les emocions, com ens sentim, la nostra personalitat, la forma en la que responem a la nostra vida…tot això forma el que coneixem com a “ment” o activitat mental. Però ara ens interessa analitzar el pensament com a fluxe d’activitat elèctrica que es desenvolupa en el nostre cervell, concretament, l’activitat comunicativa entre les neurones.

Aquestes connexions elèctriques interneuronals són les que dónen lloc al que coneixem com a pensaments ( ja siguin imatges, sons, records i memòries, inspiracions, idees, etc…).

Una vegada el cervell ha creat i perserverat en una sèrie de pensaments d’un determinat tipus ( alegres, destructius, de crítica, humorístics, inspiradors…) els nostre hipotàlam ( el gran laboratori químic del nostre organisme) es posa en marxa. La forma de procedir? tan simple de descriure com complexa en el seu funcionament: l’hipotàlam es posa a crear hormones (pèptids) directament vinculats als pensaments que el nostre cervell està tenint. És a dir, que el nostre hipotàlam crearà combinacions químiques de la misma tipología que els pensaments que el nostre cervell està produïnt.

D’aquesta forma apareixen les emocions. El nostre hipotàlam, al segregar i inundar el nostre torrent sanguini amb aquestes hormones vinculades als nostres pensaments, fa que els nostre cos produeixi sensacions. Per això ens sentim bé o malament, alegres o abatuts/des, calmats/des o nervioses/os, com a resposta als nostres pensaments. Es tracta, senzillament, de que el nostre centre bioquímic (l’hipotàlam) està creant productes químics, com el laborartori més perfecte imaginable, per “donar forma de sensacions” als pensaments que el nostre cervell està originant.

El nostre hipotàlam pot crear pèptids que ens facin actuar de pressa en situacions d’estrès, o pot segregar hormones plaenteres per adormir-nos o per premiar-nos. En definitiva, pot crear una substància química natural per a cada procès mental que estigui en marxa en aquell moment.

EL PROBLEMA

El problema és que, per desconeixement d’aquests processos, la gent no és conscient de la importància que té “pensar correctament”. No es tracta aquí de defensar un tipus de pensament religiós ni moral, ni res per l’estil. Quan diem “pensament correcte” volem dir, ni més ni menys, el que sigui adequat i beneficiós per a cadascún de nosaltres. Ni més, ni menys.

Com que la majoría de persones desconeixen la maquinària bioquímica que es posa en marxa cada vegada que el nostre cervell produeix pensaments d’un tipus o un altre, la gent simplement no pot controlar com es sent, o el que és molt més important, no pot controlar el fet de que moltes d’aquestes substàncies químiques vinculades a pensaments destructius estiguin literalment enverinant el seu cos a diari, i d’aquí en surten malaltíes.

Però anem per parts, ja que hem dit que explicaríem el procès complet i de forma clara:

Si, per exemple, permetem que les tensions de cada día ens mantinguin en un estat d’estrès, o d’alerta i desconfiança (activitats que el nostre cervell realitzarà a través dels pensaments que crea i dels quals no estem en control), el nostre hipotàlam respondrà segregant substàncies químiques que col.locaràn el nostre organisme en un estat de “lluita/fugida” que és la resposta interna davant el perill i, per això, davant d’una situació de vida o mort.

Aquesta activitat de l’hipotàlam que és tan important i decisiva en moments puntuals de veritable perill, es converteix en autodestructiva quan s’experimenta molt continuada i regularment. L’estrès, l’ansietat, la pressa, la urgència, la preocupació…fan que el nostre cervell creï situacions inexistents i, com a resposta química a això,  els nostre hipotàlam segrega les hormones corresponents a un atac o a una situació de perill imminent a la nostra vida…i així, durant hores del día i durant díes de l’any. Això simplement destrossa el nostre cos per intoxicació bioquímica, donat a que cap organisme pot sobreviure en un estat permanent de xoc, de perill o d’estrés/por continuats.

Això és el que dòna lloc a infarts, angines de pit, úlceres gastrointestinals, hipertensió arterial, diabetis i un llarg etcètera de patologíes que poden arribar a ésser mortals. I tot comença…en els nostres pensaments descontrolats que han donat l’ordre equivocada al nostre hipotàlam per que produeixi substàncies que, segregades de manera continuada al nostre torrent sanguini, enverinen el nostre cos.

MÉS PATOLOGÍES AMB L’ORIGEN EN EL GESTIONAMENT DELS PENSAMENTS (EXPLICADES):

Un altre cúmul de patologíes i malaltíes que el nostre cos pateix sense necessitat i que estàn directament relacionades amb la nostra forma de pensar són les infeccions víriques i bacteriològiques. 

El procès és similar a l’anterior, peró no idèntic: sota situacions constants d’ansietat, estrès, por o preocupació, com hem explicat, la nostra activitat hormonal posa en marxa processos de resposta/defensa. Es a dir, tensiona els músculs, prepara al cos per a una potencial fugida, redirigeix la circulació sanguínea, paralitza processos interns no vitals per atendre a una suposada amenaça que no existeix…però que estem imaginant. Què aconsegueix tot això? Doncs, ni més ni menys, que el nostre sistema inmunitari es desgasti, es col.lapsi i no pugui rebutjar atacs que, en situacions normals, està combatint i rebutjant a diari (quan funciona bé, és clar).

I tot comença amb l’activitat mental.

Hem de tenir en compte, ara que sabem com funciona la bioquímica del nostre cervell, que els nostres pensaments són les instruccions que li donarà el nostre cervell al nostre hipotàlam perque creï les hormones que corresponen a aquell estat mental. Si no cuidem els nostres pensaments i processos mentals, la bioquímica del nostre organisme senzillament seguirà un patró equivocat i ens inundarà el cos de toxines que no juguen al nostre favor, sinò que ens debiliten, primer emocionalment i després orgànicament.

Els nostres òrgans deixen de funcionar normalment per adoptar un mode d'”alerta”, si vivim sota situacions d’estrès sostingut, pressa, preocupació o ansietat. Amb això, la circulació sanguínea falla, la tensió es dipara, l’activitat nerviosa salta pels aires i apareixen malaltíes en òrgans com el cor, els ronyons, el pàncreas i una llarga etcètera de variables.

De la mateixa manera, aquelles instruccions incorrectes que no hem sabut aturar i revertir en els nostres pensaments afecten el nostre sistema emocional: esgotament, pena, ràbia, frustració, depressió, bipolarisme…i un llarga etcètera de variables d’ordre nerviós i emocional.Tan perilloses o més que les orgàniques.

EL CONEIXEMENT ÉS LA SOLUCIÓ

Ara que sabem com s’origina el procès (pensament-hipotàlam-hormones-enverinament del cos-destrucció del sistema inmunitari) podem també invertir el procès. Pensaments de confiança, amor, seguretat, tranquil.litat, calma, pau, alegría…inicien una seqüència totalment diferent a la que dóna lloc a malaltíes. En aquests casos, el nostre hipotàlam produeix hormones endorfines, plaenteres, d’anestèsia, calma, tranquil.litat etc…que contribueixen a que el nostre organisme pugui funcionar amb normalitat i no sota un estat d’amenaça.

El nostre sistema inmunitari pot fer la seva feina d’una forma eficient, el rec sanguini segueix el model i ritme òptims, els nostres òrgans operen sota condicions perfectes.

I tot comença amb el detonant inicial: els pensaments: la clau a la bioquímica del cos humà.

Ara, ja saps el que hi ha darrere de cada emoció i perquè et sents com et sents en cada moment.

Ara també saps de quina forma i per quins passos, un pensament es converteix en una toxina i afecta al teu organisme enmalaltint-lo o tot el contrari, curant-lo.

I, com sempre que aprens alguna cosa nova i important, ara tú ets l’amo o mestressa de fer els canvis oportuns, perquè són la teva qualitat de vida i la teva salut les que estàn en joc.

Publicat el 2-5-2014 per “evolución” en “conexión con el ser”. Per llegir de l’enllaç original, en castellà, si us plau feu clic aquí.

Anuncis

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s