Com l’ansietat regira el nostre cervell i fa que l’aprenentatge sigui difícil

A l’article següent trobareu alguns consells pensats especialment per a estudiants ansiosos. Amb l’ajuda de la hipnoteràpia, podem aprendre a utilitzar, entre d’altres, aquests consells des d’un estat hipnòtic. Això pot encoratjar l’assimilació ràpida del diàleg positiu i realista amb nosaltres mateixes/os. També ens pot ajudar a assajar patrons desitjats de comportament, tals com seguir una dieta saludable, incloure l’exercici en la nostra rutina diària i seguir un calendari d’estudis realista. Els patrons de conducta que s’assagen en un estat hipnòtic poden arribar a ser més fàcils de seguir en la nostra vida real, i això ens dóna una percepció de major autocontrol i ens ajuda a aconseguir els nostres objectius.

students

Estudiants. L’ansietat fa que el cos es prepari per lluitar o fugir, el que pot interferir amb la nostra capacitat per estudiar. Fotografia: Alamy

L’Olivia admet que sempre ha tingut tendència a sentir angoixa- però quan va començar la universitat, la seva ansietat va començar a augmentar de manera constant. Un dia, estava simplement massa espantada per sortir de casa. Durant dues setmanes va estar atrapada a l’interior de casa seva, abans de ser diagnosticada amb trastorn d’ansietat generalitzada.  Aleshores va començar a obtenir l’ajuda que necessitava.

Amb el suport del seu metge de capçalera i el servei de benestar universitari i cursos de teràpia cognitivo conductual (TCC), L’Olivia va ser capaç de seguir amb la seva carrera universitària i va començar a gaudir de la vida una altra vegada.

Però l’Olivia no està sola en la seva ansietat: el nombre d’estudiants que declaren patir un problema de salut mental s’ha duplicat en els últims cinc anys al Regne Unit, almenys fins a 115.000.

“I això és una molt petita proporció dels estudiants que tenen problemes de salut mental”, diu Ruth Caleb, presidenta del grup de benestar mental d’Universitats del Regne Unit, en el que treballa.

Un estudi dels estudiants universitaris del Regne Unit ha descobert que fins i tot entre els estudiants lliures de símptomes abans de començar la universitat, un 20% està angoixat a un nivell clínicament significatiu d’ansietat cap a mitjans del segon any d’estudis.

Què fa  l’ansietat per als estudiants? Els hi prepara el cos  per a lluitar o fugir (fight or flight.)

“Si estem en una situació d’imminent amenaça real, llavors el major estat d’alerta i la resposta del cos ens pot salvar la vida”, explica Chris Williams, professor de psiquiatria psicosocial de la Universitat de Glasgow, i assessor mèdic d'”Ansietat al Regne Unit” (Anxiety UK).

“Però si això passa quan es tracta de revisar, o presentar una xerrada, o a un nivell tan alt que paralitza o provoca errors, pot interferir amb el que volem fer.”

El que passa en el cervell d’algú que està experimentant ansietat excessiva no s’entén completament. Una línia d’investigació, diu el psiquiatre consultor Rajeev Krishnadas, és que es tracta de l’escorça prefrontal i l’amígdala – una regió clau del cervell involucrada en l’aprenentatge i la memòria, així com en els reflexes fisiològics i conductuals cap a la por.

“Un estímul extern – vista, oïda, tacte, olfacte i/o gust – activa un nombre de regions del cervell, incloent de manera crucial l’amígdala”, diu Krishnadas. En circumstàncies normals, ell diu “l’amígdala està sota un estricte control de l’escorça prefrontal, que avalua l’amenaça associada amb l’estímul. Si l’estímul és no amenaçant, l’activitat dins de l’amígdala es suprimeix. Si és amenaçant, es manté la resposta de por a l’amígdala “.

En una persona amb un problema d’ansietat, segons sembla, el cervell està prenent decisions incorrectes sobre el que témer i l’escorça prefrontal no aconsegueix suprimir l’amígdala, posant el cos en l’estat de lluita o fugida.

En aquest estat, els nivells de l’hormona adrenalina pugen i el sistema nerviós simpàtic – que controla les activitats automàtiques (com la respiració) en lloc de l’acció conscient – se’n fa càrrec. La freqüència cardíaca augmenta, la respiració s’accelera i la sang es desvia cap a les extremitats, la pressió arterial i la temperatura corporal augmenten, i és possible que comencem a suar.

Això clarament no és un estat propici per a l’aprenentatge o per a concentrar-se en un seminari, diu el psicòleg clínic Dr. Angharad Rudkin. “Fins i tot si aconseguim copsar el que es diu, és molt possible que la informació pugui rebotar [al cervell], no processar-se correctament ni emmagatzemar-se en la nostra memòria a llarg termini.”

10 consells per a estudiants ansiosos

El mes passat, “Anxiety UK” va llançar una guia per a l’estudiant a l’ansietat. Aquí hi ha els 10 millors consells d’autoajuda de “Anxiety UK” i del Dr. Rudkin:

1.- Si sentim que comencem a entrar en pànic, diguem-nos: no et preocupis; tu pots fer això. El diàleg intern amb nosaltres mateixos/es pot reduir l’ansietat.
2.- Treballem en el control de la respiració. Intentem respirar pel nas durant quatre segons, aguantem l’aire durant dos segons, després expirem per la boca durant sis segons.
3.-Si trobem que les grans aules ens suposen un problema, comencem per seure prop de la sortida. Gravem les conferències per poder escoltar -les de nou i recuperar qualsevol trosset que ens haguem pogut perdre.
4.-Trenquem el treball d’estudi de cursos i els escrits en trossos petits. Això pren una mica de planificació i significa no deixar-ho tot per a l’últim minut, però ens allunya de l’ansietat.
5.- La majoria de la recerca en l’atenció dels joves suggereix un límit de 40 minuts d’estudi, de manera que val la pena treballar en periodes de mitja hora amb descansos curts entre mig, per prendre una beguda o una mica d’aire fresc.
6.- La dilació o procrastinació pot ser el major enemic de la persona ansiosa. Convencem-nos de treballar per tan sols cinc minuts. Una vegada que hem començat és possible que puguem seguir una mica més. Si no, almenys hem aconseguit cinc minuts de treball.
7.- Siguem amables amb nosaltres mateixes/os – però disciplinats/des. És fàcil arribar a ser el nostre propi pitjor enemic. Acceptem que les coses són difícils en aquest moment i pensem en com es pot treballar amb el cervell per fer que les coses succeeixin.
8.- Moderem el consum de cafeïna i alcohol. L’excés de cafeïna augmenta els símptomes d’ansietat i, encara que l’alcohol és un relaxant, pot no ajudar al dia següent.
9.- Recordem que no estem soles/sols. Tothom pot semblar com si ho estàn portant bé, però molta gent està lluitant també. Parlem amb la gent.
10.-Seguim una rutina saludable de menjar, dormir i fer exercici. Fins i tot 30 minuts caminant al dia poden ajudar a reduir l’ansietat. Cicles interromputs de dormir i menjar són acompanyants clàssics de l’ansietat i poden crear un cercle viciós. Si això succeeix, busquem ajuda.
Més informació i suport també està disponible en anglès aquí: Student Minds, Young Minds and Nightline

Per Julieta Rix. The Guardian, 21 de novembre de 2015. Per llegir des de la font original- en anglès-, si us plau feu clic aquí.

Anuncis

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s