La superació d’obstacles cap a l’empatia

Aprendre sobre l’empatia i com practicar-la pot millorar la nostra qualitat de vida i la dels que ens envolten. Algunes persones poden mostrar de forma natural millors habilitats de l’empatia que altres, però això no vol dir que no podem aprendre a ser empàtics/ques. Les habilitats “naturals” estan proporcionades per les nostres experiències, famílies, mestres, amics i models a seguir. Si no exhibim aquestes habilitats “naturals”, és només perquè ens ha faltat aquest tipus d’influència. Llavors podem buscar deliberadament aquesta informació, seleccionar-la i assajar mentalment de manera que, amb la pràctica, arribem a destacar-ne. L’ús de la hipnoteràpia, i en particular la pràctica metòdica d’auto hipnosi poden convertir-se en una eina de gran abast per tal d’afegir aquesta nova habilitat als nostres recursos. Per a més informació sobre la hipnosi i la hipnoteràpia, visiteu les pàgines d’aquest bloc o poseu-vos en contacte amb nosaltres directament.

Què és l’empatia?

empathy

Imatge de l’enllaç original a Psychology Today

Segons l’autor de “La intel·ligència emocional”, Daniel Goleman, l’empatia es defineix com (1) la comprensió de l’estructura emocional de les persones i (2) el tractament de les persones d’acord amb les seves reaccions emocionals. Goleman i altres investigadors de la intel·ligència emocional han identificat de forma consistent l’empatia com a un component central de la intel·ligència emocional i un potent predictor d’èxit en moltes professions. L’empatia ens ajuda a desenvolupar nivells de profunditat dins una relació de confiança.

Tenir habilitats d’empatia pobres pot portar a conseqüències greus. Pot conduïr a un conflicte que neix de la incomprensió. Sense ella podem sentir-nos soles/sols dins d’una relació. La manca d’empatia pot portar a les empreses a fer errors catastròfics que alienen als seus clients o empleats i fins i tot pot incitar a la violència.

La importància de l’empatia

Una investigació recent portada a terme a l’Hospital General de Massachusetts ha mostrat una evidència sòlida sobre el fet que l’empatia del metge juga un paper important en la creació d’una estreta relació metge-pacient i augmenta la satisfacció dels pacients, així com que els pacients que tenen una millor adherència al tractament i el pateixen un menor nombre de errors mèdics importants.

L’empatia és també important en el lloc de treball. Un estudi realitzat pel Centre de Lideratge Creatiu (Center for Creatively Leadership) va investigar a 6.731 líders de 38 països. Els seus resultats revelen que l’empatia es relaciona positivament amb el rendiment a la feina. L’estudi va concloure que els gerents que mostren més empatia cap als subordinats directes són vistos com a més hàbils en el seu treball pels seus caps.

Els nostres cervells i l’empatia

Els neuròlegs han descobert recentment que els éssers humans estem connectats a experimentar l’empatia a través de múltiples sistemes de neurones mirall al cervell. Aquestes neurones mirall reflecteixen de nou les accions que observem en els altres fent que imitem l’acció en el nostre propi cervell. Quan observem a algú amb dolor o quan estem amb algú feliç, experimentem aquella emoció fins a cert punt. Aquestes neurones mirall són la base fisiològica primària de l’empatia. Creen una xarxa Wi-Fi neuronal que ens connecta amb els sentiments de les persones que ens envolten.

Moltes persones semblen ser naturalment empàtiques. Altres no ho són. La bona notícia és que els estudis revelen que l’empatia es pot aprendre. No obstant això, hi ha alguns obstacles potencials per a l’empatia que s’han de superar.

Superar els obstacles a la Empatia

No prestar atenció

Les neurones mirall s’activen més fortament quan observem les emocions d’una persona. Veiem les expressions facials, les expressions dels ulls, la posició del cos, i gestos. És possible que manquem la motivació per prestar atenció a una persona o potser estem massa distrets/tes pels nostres propis pensaments o per altres coses que ens envolten mentre estem fent vàries tasques a la vegada.

La solució:

Motivem-nos per ser més empàtics/ques, sabent l’importància que té l’empatia cap a l’èxit a la llar i a la feina. Posem el nostre PDA i l’ordinador a una banda, i minimitzem les distraccions. Aprenem i practiquem l’escolta activa (active listening).

Afinem les nostres habilitats d’observació no verbals. Obtinguem informació sobre micro-expressions (petites expressions facials ràpides) i la lectura dels ulls. Daniel Goleman en el seu llibre, “Intel·ligència Social”, estableix que “Com més atents estem, més agudament podem percebre l’estat interior d’una altra persona.”

Practiquem a mirar la televisió amb el volum baix i fer-ne la seva interpretació no verbal mitjançant la lectura del que cada personatge està sentint i parlant. Això es fa millor amb els drames subtils,  no amb pel·lícules d’acció.

Sentim l’emoció de l’altra persona, però sense saber com o quan comunicar-nos amb empatia.

La solució:

Augmentem el nostre coneixement sobre les nostres propies expressions no verbals i dels ulls ( micro-expressions). Observem el que estem fent de forma no verbal quan estem interactuant amb altres persones. Demanem a la gent amb qui confiem que ens donin una retroalimentació honesta sobre la nostra comunicació no verbal en diverses situacions, especialment en les que són més emocionals.

Observem amb qui tenim dificultats per expressar empatía. Examinem-ne el per què.

Aprenguem més sobre el to de veu. Escoltem a les persones que es coneixen com a líders empàtics, mestres, amics, polítics, o fins i tot als entrevistadors de televisió. Escoltem com fan servir les seves veus per expressar empatia.

Intentem dir la frase, “Sento que t’hagi passat això,” de diverses maneres diferents, amb diferents tons de veu. Veiem si es pot dir d’alguna forma que soni més empàtica o demanem a algú que ens doni la seva opinió.

Aprenguem a reconèixer que hi ha algunes situacions en què pot ser contraproduent respondre empàticament, per exemple, quan una persona està enviant senyals de que no volen interactuar amb nosaltres o que no volen compartir amb nosaltres com se senten.

– No sentim la mateixa emoció de l’altra persona, però sabem intel·lectualment que necessita comunicar-se amb empatia. Això es coneix com l’empatia cognitiva.

La solució:

Sapiguem que podem no estar d’acord amb algú i encara entendre el que poden estar sentint i per què. Això és especialment important quan algú està tenint una forta emoció i ens demana que fem una cosa que no podem fer.

De vegades, només escoltar sense judici és suficient per transmetre empatia cognitiva. Comuniquem a la persona d’una manera autèntica que entenem el que estan experimentant.

¿Es pot fingir ser empàtic?

De vegades pot ser necessari actuar amb empatia per aconseguir un resultat desitjat, tot i que ens sentim de forma antagònica a una persona. He entrenat negociadors d’ostatges durant molts anys. Els negociadors d’ostatges estan capacitats per actuar amb empatia cap al segrestador per tal d’establir la relació necessària per influir en ell/a a renunciar i no fer mal a ningú. De fet, el negociador és més probable que menyspreï a una persona que està mantenint, per exemple, a una dona i un nadó com a ostatges. El que és interessant és que, després d’un parell d’hores, molts negociadors en realitat comencen a sentir certa empatia cap al segrestador com a resultat d ‘ “actuar” empàticament. La majoria de nosaltres mai ens trobem en aquesta posició, però és possible que necessitem l’empatia falsa per influir en algú per a un fi important. Amb sort, no tindrem aquesta necessitat sovint, perquè generalment hi ha un preu a pagar per ser consistentment no autèntic.

L’empatia és un dels components bàsics de la intel·ligència social. L’estrès, l’auto-absorció, i la manca de temps poden conspirar contra l’empatia per eclipsar-la. Saber quins són els nostres obstacles cap a l’empatia i l’exploració de les formes per superar-los poden ajudar a desenvolupar una eina que és vital per al nostre èxit a casa i en el treball.

David F. Swink
Gestió de David F. SwinkThreat
Publicat el 7 de març de 2013. Per la font original en Psychology Today- en anglès-, feu clic aquí.

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s