L’ hipnopart explicat al programa de ràdio de la BBC “Woman´s Hour”

bbc

La Katharine va tenir l’honor d’aparèixer en el programa de ràdio “Woman’s Hour” (La hora de la dona) de la BBC (7 de setembre), i va discutir amb la presentadora Jenni Murray l’hipnopart, també amb la professora d’obstetrícia Soo Downe, i amb la mare que ha utilitzat l’hipnopart Michelle Ollie. A continuació podeu llegir la entrevista:

Jenni: Com es justifiquen les afirmacions que l’hipnopart li donarà un part en calma sobre el qual té un control complet. Soo Downe és professora d’estudis d’obstetrícia a la Universitat de Lancashire Central i s’uneix a nosaltres desde Blackburn, Michelle Ollie va utilitzar la tècnica per al naixement de la seva filla fa 11 dies, ella està a Ipswich. I la veu que acabeu de sentir pertany a Katharine Graves, l’autora del llibre  “L’hipnopart”.

Jenni: Katharine, estàs dient seriosament que una dona pot triar la durada del seu part, 8 hores, 3 hores o 2?  Perquè si es pot, segurament tothom aniria per a dos.

Katharine: No he dit que ella té el control complet perquè ningú pot dir quina quantitat de treball pot ser un èxit, però estic dient que el seu estat mental tindrà molt efecte sobre dela longitud del seu treball i allà on es posa l’atenció és molt sovint el que s’obté .

Jenni: Michelle, com en control del teu part et vas sentir, amb aquesta tècnica?

Michelle: Em sentia bastant en control de veritat, em vaig sentir més relaxada i estava en un molt bon estat mental que em va permetre desconnectar i concentrar-me en el que era important. Òbviament això era obrir-me i donar a llum al meu nadó el més ràpid i amb calma com fos possible. Així que mai vaig pensar que vull a fer això en 2 hores o 3 hores perquè la labor va durar 12 hores, però el temps va passar tan ràpid, perquè jo em trobava “en la zona” i estava en el control i molt relaxada, així que el temps no era una gran cosa en la meva ment.

Jenni: Què havies après en les sessions d’entrenament que vas tenir?

Michelle: Hem après, jo dic que tant la meva parella com jo, els dos van assistir-hi, vam aprendre una gran quantitat de tècniques de relaxació i de respiració i diferents activitats respiratòries, algunes visualitzacions, aprendre a pensar en els moments en els que es té un “augment” ( “surge” en anglès) que és el nom que donem a una contracció. Pensar en alguna cosa que t’ajudarà a deixar de pensar en l’augment i aconseguir -ho a través d’aquell canvi en el focus d’atenció. Contar descendentment i simplement respirar i estar el més tranquils possible.

Jenni: com de dolorós va ser? En una escala d’1 a 10.

Michelle: És realment difícil de dir perque, òbviament, hi ha tantes etapes diferents a la labor. Jo diria que la primera part de la feina abans que es dirigís cap a l’empenyent del nadó en realitat no va ser massa dolorós. Va ser bastant manejable, que tenia una mica de gasos i aire i el meu marit va jugar un paper molt important en aquesta etapa, ja que contava amb mi els augments (contraccions) i realment en va ajudar a mantenir la concentració i la calma. Aquesta primera part no va ser molt dolorosa en absolut. A la segona part, quan en realitat (ella- la nena nascuda) estava fent el seu camí cap avall va ser més sorprenent perquè realment vaig sentir que això és el que estic dissenyat per fer. Va ser dolorós a vegades, però això era al fons de la meva ment.

Jenni: Quina importància per fer-ho amb èxit té aquesta idea de, “això és el que estic dissenyada per fer i vaig a entrar en una mena de zona mental”?

Katharine: Crec que és un canvi d’actitud abans del naixement en comptes de la idea en el moment del naixement. La majoria de les dones tenen una experiència dolorosa atroç. Així que quan dic que pot, no que ho farà, tenir una experiència còmoda, em volen callar. Estic totalment d’acord al reconèixer que la majoria de les dones estan en aquesta situació, però en el món en què jo visc no veig això. El veritable problema és la por, l’estrès, la preocupació. Cada esportista sap que, si la seva ment no està en el lloc correcte, no es guanya Wimbledon. Aleshores es té un psicòleg esportiu. L’hipnopart és un psicòleg esportiu per donar a llum.

Jenni: Soo, vostè ha estudiat l’hipnopart, què ha esbrinat sobre les afirmacions que pot ajudar amb el dolor i el control de la longitud del naixement?

Soo: En realitat mirava la hipnosi en lloc de l’hipnopart com a paquet conjunt, com diu la Katharine l’hipnopart té una sèrie de components particulars quan s’ofereix comercialment. Estem particularment interessades en el component de la hipnosi, així com la por, la reducció de l’ansietat i el que vam trobar és quan vam posar dones mitjançant una assignació a l’atzar en diferents grups, 680 dones en total en 3 hospitals diferents: vam trobar que en realitat no va fer una diferència en la seva experiència de dolor o del seu ús de la epidural o en tot un seguit d’altres coses. Però el que va fer és que, les dones que van tenir l’experiència, van dir que estaven menys atemorides i menys preocupades pel naixement del nadó. Per tant, semblava tenir un efecte sobre aquest component en particular. Quan vam preguntar a les persones, algunes d’elles van dir amb molta força que la experiència va ajudar-les. Això suggereix que algunes dones individuals són beneficiades per la hipnosi, però si s’aplica a tot un grup de dones, no necessàriament es veuen les diferències a través de tot el grup.

Jenni: Katharine, com et sembla que (la hipnosi) funciona de manera diferent de les tècniques de respiració que vas aprendre tu ja fa alguns anys, quan van néixer els teus fills, que se suposa que ajuden a relaxar-se?

Katharine: Aquelles tècniques fan que et relaxis i això és bo, però això la hipnosi ho porta més lluny. Veus, el curs que ensenyem a Hypnobirthing KG és de 12 hores de formació prenatal completa. Quan Soo va fer la seva investigació, que és una excel·lent investigació, va ser bastant curta, no va ser el curs hypnobirthing complet i la major diferència és el treball per alliberar la por. Igual que a la fàbula de la princesa i el pèsol, per molts matalassos que posaven en la part superior del pèsol la princesa no podia dormir. El pèsol és com la por, pots fer tota la respiració, tota la relaxació, totes les visualitzacions, però si no s’ha eliminat l’estrès i la preocupació, el cos està tens. Es remunta a l’obra de Grantly Dick-Read, l’obstetra Anglès del segle passat que va tenir la premissa que la por causa la tensió, el cos no funciona i s’obté el dolor. Així que treu la por i el teu cos treballarà de la forma en què està dissenyat per fer-ho.

Jenni: Llavors, quin tipus de riscos has trobat en els estudis que has fet?

Soo: Bé, l’únic que va sorgir, i això indica que per a algunes dones és molt eficaç, és que algunes dones van dir que es veien tan relaxades quan es van presentar a la sala de parts que les llevadores no van creure que estàven en part, així que les van enviar a casa. Una dona en particular va ser enviada a casa i 45 minuts més tard va tornar i va tenir al seu nadó. Així que està clar que, per a alguns individus, té un efecte.

Jenni: La llevadora no va comprovar com estava de dil.latada la dona abans d’enviar-la a casa seva.

Soo: Normalment es fa això, però crec que si algú entra i sembla que no està en absolut en part, llavors no necessàriament es fa. Així que una de les coses que hem aconsellat és, si els hospitals introdueixen l’hipnopart o la hipnosi, que les llevadores estiguin advertides que per a alguns individus particulars s’haurà de fer especial atenció, si diuen que estan en part, però no semblen gens que ho estiguin,  que se’n recordin de demanar si estàn utilitzant la hipnosi o l’hipnopart, només per comprovar.

Jenni: vostè no és un metge o una llevadora Katharine. Quin paper creu que s’espera d’una llevadora en aquest nou panorama, i què passa si hi ha complicacions?

Katharine: L’hipnopart funciona sigui quina sigui la manera en la que es produeixi el naixement. Potser hi ha algun tipus de complicació, tothom es precipita a l’habitació, i hi ha pànic al seu voltant. I la dona dirà ’em vaig sentir tan tranquil.la’ i això vol dir que està produint diferents hormones que afectaran al seu nadó. Ens fixem en l’hipnopart des del punt de vista de la dona, però el més important és la forma en què el nadó entra al món. Els nadons d’hipnopart són més serens, calmats, és difícil de definir, però tothom comenta el mateix. Sovint dormen tota la nit millor, fins i tot 5 anys després diuen les mares ‘que sempre s’ho pren tot al seu ritme, res no la/el desfassa’. Això pot afectar al nen per la resta de la seva vida.

Jenni: Michelle, com està, com va fent la seva nena?

Michelle: Si, ella està realment bé. No estic molt segura sobre les nits dormint. Ella és molt tranquil · la i és molt bona quan la gent la passem d’un a l’altre. Dorm i s’alimenta molt bé. Estic alletant molt bé. Crec que l’hipnopart l’ha ajudat a convertir-se en un nadó molt tranquil.
Jenni: Vostè ha arribat a cap conclusió definitiva de cara a la durada del part i al dolor, per què suposa que un seguit de gent a la NHS (Salut pública al UK) semblen estar interessats a fomentar l’hipnopart?

Soo: La majoria de les dones, quan se’ls hi demana, prefereixen no usar drogues durant el part per ajudar-les amb el seu dolor i la majoria de les dones tenen por al part. Així que la majoria d’institucions reconeixen que han d’oferir alguna cosa per ajudar les dones en aquestes circumstàncies durant el part i és una opció relativament barata (i en el nostre cas va ser al voltant de £ 4,32 per dona). Per què no proporcionar-la, si podria ajudar a la gent.

Per accedir a la pàgina original en l’hora de la Dona de la BBC i escoltar el podcast – en anglès-, si us plau feu clic aquí.

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s