Atenció guiada i hipnosi per al tractament del dolor agut sense medicació

DSCF0002.JPG

Imatge: Geoffrey Vivian

El dolor agut i crònic és una càrrega per als pacients. Per mantenir la medicació amb fàrmacs analgèsics tan baixa com sigui possible, les intervencions no farmacològiques addicionals han demostrat ser útils. Per al dolor crònic, s’indica la teràpia hipnòtica a llarg termini.

L’atenció dirigida, que no necessita cap configuració especial, es defineix com posar un estímul sentit no específic a prop o a una distància escollida deliberadament del lloc del dolor. És com una mena de “confusió lluny dels símptomes”. L’estat hipnòtic, però, està dirigit per l’enfocament imaginat ( o atenció deliberada imaginada) del pacient , acompanyat per un especialista. Es programa una sessió de teràpia amb el pacient, que es porta a terme sota condicions especials. Inclou una inducció, per mitjà de la qual es col·loca al pacient en un estat alterat de consciència. Després d’aprofundir encara més en l’estat, la percepció canvia amb l’ajuda dels suggeriments. En el millor cas, el pacient deixa de tenir símptomes. Això significa, davant del dolor crònic, que el pacient experimenta per primera vegada que ell ja no està desvalgut, deixa de sentir que no hi pot fer res.

Material i mètodes

Es va realitzar una recerca bibliogràfica a través de Pubmed, Medline i Embase i d’extracció de dades. El seu objectiu va ser identificar possibles mecanismes a través dels quals la hipnosi redueix el dolor.

Resultats

Tot i que els resultats de la investigació són encara contradictoris, dos supòsits semblen estar establerts: la dissociació de Hildegard [5, 6] i el canvi associat a la xarxa per defecte (DMN) [1, 2, 3, 7, 8, 9]. Hildegard ER et al. han postulat el fet que la transmissió d’informació nocispecífica s’inhibeix a través del tàlem. A causa de que l’escorça somatosensorial i les autoritats responsables de les àrees de processament del dolor del cervell segueixen sent plenament actives, es pot suposar, que la comunicació entre aquestes parts es dissocia durant l’estat hipnòtic – això vol dir reducció de la resposta als estímuls de dolor i sol·licituds de moviment, i la creença que ” aquest dolor no és important “.

La xarxa per defecte en general es refereix al tractament de la informació relacionada amb el jo. En precuneus, que també és responsable dels processos introspectius [1, 9], un augment de l’activitat es produeix en estat hipnòtics amb suggeriments de paràlisi. Aquest és també el cas amb suggeriments específics per a l’alleugeriment del dolor. Curiosament, no hi ha reacció amb un estat hipnòtic buit i passiu. Això és just en línia amb el concepte de la dissociació d’Hildegard. També es donen alguns canvis en l’escorça cingulada anterior (ACC) i en l’escorça orbitofrontal.

A més d’aquests resultats en les investigacions amb fMRT- i PECT- també es troben alteracions en l’EEG durant l’estat hipnòtic.  Malauradament, els resultats no sempre coincideixen, el que es podría explicar pel gran nombre de configuracions diferents.

conclusions

Està demostrat científicament, que tant l’ atenció guiada així com l’estat hipnòtic representen dos mecanismes eficaços en el tractament del dolor.

declaracions

Conflicte d’interessos

Els autors declaren que no tenen cap conflicte d’interessos.

referències

    • Cavana AE, Trimble MR: The Präcuneus: a review of its functional anatomy and behavioral correlates. Brain. 2006, 129: 564-583.View ArticleGoogle Scholar
    • Cojan Y, Waber L, Schwartz S, Rossier L, Forster A, Vuilleumier P: The brain under self-control: modulation of inhibitory and monitoring cortical networks during hypnotic paralysis. Neuron. 2009, 62: 862-875.PubMedView ArticleGoogle Scholar
    • Deely Q, et al: Modulating the Default Mode Network Using Hypnosis. International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis. 2012, 60 (2): 206-228.View ArticleGoogle Scholar
    • Hilgard ER: Toward a neo-dissociation theory: multiple cognitive controls in human functioning. Perspect Biol Med. 1974, 17: 301-316.PubMedView ArticleGoogle Scholar
    • Hilgard ER: Divided consciousness in hypnosis: The implications of the hidden observer. Hypnosis: Developments in research and new perspectives. Edited by: Fromm E Shor RE. 1979, New York: Aldine, 45-80.Google Scholar
    • Hilgard ER: Eine Neo-Dissoziationstherorie des geteilten Bewußtseins. Hypnose und Kognition. 1989, 6 (2): 3-20.Google Scholar
    • Northoff G, Duncan NW, Hayes DJ: The brain and its resting-state activity: Experimental and methodological implications. Progress in Neurology. 2010, 92: 593-600.View ArticleGoogle Scholar
    • Qin P, Northoff G: How is our self related to midline regions and default mode network. NeuroImage. 2011, 57: 1221-1233.PubMedView ArticleGoogle Scholar
    • Rosazza M, Minati L: Resting-state brain networks: literature review and clinical aplications. Neurological Sciences. 2011, 32: 773-785.PubMedView ArticleGoogle Schola

    Margit PichelmayerEmail author,

  • Allan Krupka and
  • Herbert Sponring
Safety in Health20151(Suppl 1):A6

DOI: 10.1186/2056-5917-1-S1-A6

Publicat: 23 Novembre 2015.

Per llegir desde l’enllaç original, en anglès, a biomedcentral.com, feu clic aquí.

Advertisements

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s