Article fascinant sobre la investigació del poder dels rituals. Des d’una perspectiva hipnoterapéutica, realitzar autohipnosi podria entendre’s com una forma de ritual. En aquest cas, un ritual d’introspecció sense sentit (tancar els ulls, respiració, visualització metòdica, etc.) podria contenir una informació personal i rellevant, augmentant així la motivació general i en particular per a practicar el ritual. Visiteu les pàgines d’aquest bloc o contacteu-nos directament per obtenir més informació.
Podríem dir sense exagerar que el descobriment d’un mitjà per assolir el control total d’un mateix és una cosa de “grau sagrat” per a la psicologia. No hi ha res que indiqui que estem acostant-nos a trobar-ne un, però les últimes dècades ens han portat un nombre creixent de descobriments que, almenys, permeten millorar els mecanismes d’autocontrol. Un d’ells és la llum que s’ha vessat sobre la importància dels rituals a l’hora d’augmentar l’autocontrol. Ara, en un nou article del Journal of Personality and Social Psychology, Allen Ding Tian i els seus col·laboradors han examinat si la promulgació de rituals (definits com “una seqüència episòdica fixa d’accions caracteritzades per rigidesa i repetició”) poden millorar els sentiments subjectius d’autodisciplina , de manera que es puguin aprofitar rituals per millorar l’autocontrol del comportament.
Els investigadors van planificar i van dur a terme sis experiments interessants. Per al primer van reclutar a 93 dones universitàries en un gimnàs, que teníen com a objectiu perdre pes. Totes les participants van rebre les mateixes instruccions per tractar de reduir la seva ingesta de calories durant un període de 5 dies, però a la meitat se’ls va dir que fóssin “conscients” del seu consum d’aliments, mentre que l’altra meitat se’ls va ensenyar un ritual pre-alimentari de tres passos per recordar, per tal de reduir la ingesta de calories. Abans de cada menjar tenien que tallar els aliments abans de consumir-los. A continuació, havíen de reordenar les peces perquè fossin perfectament simètriques en els seus plats, i finalment havien de prémer tres vegades els estris de menjar contra la part superior del menjar.
Sembla que els rituals realment poden augmentar l’autocontrol. Els participants que van practicar un ritual pre-alimentari van mostrar un consum de calories significativament menor que aquells que tan sols intentaven tenir en compte el que menjaven.
Els investigadors van decidir replicar aquest estudi en un laboratori i esbrinar si algun gest aleatori tindria el mateix efecte beneficiós que els rituals repetits. Els participants van ser avisats que anaven a completar una prova de sabor de pastanagues i xocolata. Van rebre quatre bosses de l’experimentador: tres contenien una pastanaga, i una, una trufa de xocolata. En primer lloc, havien de menjar dues pastanagues, tot precedint cada acte de menjar amb, o bé el mateix conjunt de moviments rituals (que incloïen picar a la taula amb els dits, tancar els ulls i comptar, entre altres coses); o bé un conjunt de gestos aleatoris que eren similars als moviments rituals però diferents cada vegada (pel que no s’assemblaven a un guió ritualitzat); o bé cap comportament. A continuació, els participants podrien triar si volien menjar la pastanaga o la trufa restants. Els participants que havien practocat un ritual abans de menjar les dues primeres pastanagues tendien a fer l’elecció més sana en comparació amb els individus dels altres grups.
Dos experiments addicionals van implicar als participants o be a fer dues vegades un conjunt de moviments rituals (tot i que no eren etiquetats com a tals); o bé a realitzar un conjunt de gestos aleatoris; o bé a no fer res (grup de control). Després, van triar entre una barra de xocolata Snickers o una barra saludable Odwalla. De nou, el grup ritual va mostrar un major autocontrol. Sembla que això es va veure impulsat pel fet que els rituals van augmentar els seus sentiments d’autodisciplina (mesurats amb declaracions com “em vaig sentir mentalment fort en prendre aquesta decisió”).
Un quart experiment va evaluar l’efecte dels rituals en un altre context d’autocontrol: la presa de decisions prosocials. Es va demanar als participants que imaginessin que havien estat convidats a la festa d’un amic que seria molt divertida. A continuació, se’ls va informar que havien rebut un correu electrònic inesperat d’una organització benèfica afiliada que demanava la seva assistència aquella mateixa tarda en un recaudador de fons públic. Havíen de decidir l’esdeveniment a seguir, però abans de prendre la decisió, un grup dels participants va realitzar dues vegades una sèrie de moviments rituals, mentre que els altres grups es van dedicar a una sèrie única de gestos aleatoris o van prendre la decisió immediatament. El vincle entre la realització de rituals i una major autodisciplina es va confirmar de nou amb el grup ritual, que va mostrar una major preferència per la recaudació de fons de caritat.
Un experiment final de la sèrie demostra que els rituals només afecten la presa de decisions quan hi ha un conflicte d’autocontrol (com triar entre un recaudador de fons i un partit), no a l’hora de triar entre dues opcions en què l’autocontrol no és un problema (com triar entre dos festes divertides).
Cal tenir en compte que, a diferència dels rituals culturals, tots els rituals utilitzats en els experiments no tenien sentit. Incorporats en diversos àmbits de la nostra vida, els rituals culturals a vegades contribueixen a millorar l’autodisciplina, però també n’hi ha altres que ens indueixen a abandonar l’autocontrol; Aquests inclouen rituals que envolten el consum compartit de menjars de celebració, durant els quals l’excessiva autodisciplina fins i tot es pot considerar mala educació.
Els resultats dels estudis presentats són prometedors per a qualsevol que vulgui augmentar el seu control propi, però els autors també demostren quants aspectes dels rituals continuen sense explorar-se. Una de les preguntes més interessants que els investigadors poden plantejar es refereix a la diferència potencial en l’augment de l’autodisciplina amb rituals creats per individus per als seus propis propòsits, i els que s’adopten o fins i tot imposa l’entorn. A més, depèn l’efectivitat d’un ritual de la quantitat d’esforç que s’hi introdueix? Els rituals repetits amb freqüència i sense necessitat d’atenció també milloren l’autocontrol? Tot això queda per ser explorat per futures investigacions.
Article escrit pel Dr Tomasz Witkowski pel BPS Research Digest. Tomasz és psicòleg i escriptor de ciències especialitzat en la desintegració de la pseudosciència en el camp de la psicologia, la psicoteràpia i el diagnòstic. Ha publicat més d’una dotzena de llibres, desenes de publicacions científiques i més de 100 articles populars (alguns d’ells en Skeptical Inquirer). El 2016 va publicar el seu darrer llibre Psychology Led Astray: Cargo Cult in Science and Therapy, publicat per BrownWalker Press. El seu bloc és https://forbiddenpsychology.wordpress.com/.
Per llegir des de l’enllaç original, feu clic aquí.
HIPNOSI CLINICA 