Un estudi de Stanford mostra què succeeix en el cervell durant la hipnosi

Autor Becky Bach
Publicat el
28 de juliol de 2016

abstract blur bright bulb

Photo by Wilson Ardila on Pexels.com

No he provat mai, però estic bastant segura de que seria difícil d’hipnotitzar. M’agafo obstinadament a un sentit de control, fins i tot en situacions -com el part- quan sería més prudent deixar-se anar.
 
Ara, la recerca de Stanford que apareix a la revista Cerebral Cortex mostra diferències reals entre els cervells de gent com jo i aquells que són fàcilment hipnotitzats durant una sessió d’hipnosi. Aquest és el primer estudi que específicament vol mostrar que succeeix en el cervell durant la hipnosi.
 
Dirigit per l’autor David Spiegel, MD, professor i càtedratic associat de psiquiatria i ciències del comportament i investigadors d’hipnosi de segona generació, van observar els cervells de 57 participants de l’estudi -36 que eren molt hipnotitzables i 21 que no ho eren- utilitzant imatges funcionals  per ressonància magnètica.
 
Un resum de premsa explica:
Spiegel i els seus col·legues van descobrir tres trets distintius del cervell sota hipnosi. Cada canvi es va veure només en el grup altament hipnotizable i només mentre es trobaven en hipnosi.
En primer lloc, van veure una disminució de l’activitat en una àrea anomenada  dorsal anterior cingular, que forma part de la xarxa de saliència del cervell. “En la hipnosi, estàs tan absort que no et preocupes per res més”, va explicar Spiegel.
En segon lloc, van veure un augment de les connexions entre dues àrees del cervell: l’escorça dorsolateral prefrontal i l’insula. Ell va descriure això com una connexió cos-cervell que ajuda al cervell a processar i controlar el que està passant en el cos.
Finalment, l’equip de Spiegel també va observar reduïdes connexions entre l’escorça prefrontal dorsolateral i la xarxa predeterminada, que inclou la prefrontal medial i l’escorça cingular posterior. Aquesta disminució de la connectivitat funcional probablement representa una desconnexió entre les accions i la auto consciència sobre les seves accions, va dir Spiegel.
Aquest coneixement podria ajudar a la hipnosi a perdre la seva reputació com a coneixement pseudocientífic I podria ajudar als investigadors a desenvolupar noves teràpies basades en la hipnosi o fer possible hipnotitzar persones com jo. Com diu el resum:
Un tractament que combina l’estimulació del cervell amb la hipnosi podria millorar els efectes analgèsics coneguts de la hipnosi i potser substituir els analgèsics adictius amb efectes secundaris i els fàrmacs anti-ansietat, va dir [Spiegel]. Es necessita més investigació, però, abans que es pugui implementar aquesta teràpia.
Per Becky Bach Publicat el 28 de juliol de 2016
Publicat per Stanford Medicine. Per llegir des de l’enllaç original, feu clic aquí.
Anuncis

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s