Els neurocientífics identifiquen com una respiració profunda pot cambiar exactament la nostra ment

white and red balloons

Photo by Sirirak Boonruangjak on Pexels.com

La respiració es considera tradicionalment com un procés automàtic impulsat pel tronc cerebral: la part del cervell que controla les funcions de suport vital com els batecs del cor i els patrons de son. Però una investigació nova i única, que involucra enregistraments fets directament des del cervell d’humans sotmesos a neurocirugía, mostra que la respiració també pot canviar el cervell.

En poques paraules, es va demostrar que els canvis en la respiració, per exemple, respirar a diferents ritmes o prestar atenció a les respiracions, comprometen diferents parts del cervell.

La capacitat dels humans per controlar i regular el  cervell és única: per exemple, controlar les emocions, decidir romandre despert tot i estar cansat o suprimir els pensaments. Aquestes habilitats no són trivials, ni els humans les comparteixen amb molts animals. La respiració és similar: els animals no alteren la seva velocitat de respiració voluntàriament; la seva respiració normalment només canvia en resposta a la cursa, el descans, etc. Les preguntes que han desconcertat als científics en aquest context són: Per què els humans som capaços de regular la seva respiració de manera voluntària, i com podem accedir a parts del nostre cervell que normalment no estan sota el nostre control conscient? A més, hi ha algun benefici en la nostra capacitat per accedir i controlar parts del nostre cervell que normalment són inaccessibles? Atès que moltes teràpies (teràpia cognitiva conductual, teràpia de trauma o diversos tipus d’exercicis espirituals) impliquen concentrar-se i regular la respiració, el control de la inhalació i la exhalació té algun efecte profund en la conducta?

Aquest estudi recent finalment respon a aquestes preguntes en mostrar que el control voluntari de la nostra respiració, fins i tot simplement enfocant-nos en la respiració, proporciona accés addicional i sincronia entre les àrees del cervell. Aquesta comprensió pot portar a un major control, enfocament, calma i control emocional.

L’estudi, realitzat per l’ investigador postdoctoral, el Dr. José Ferrer, en col·laboració amb el Dr. Ashesh Mehta, un famós neurocirurgià de l’Hospital Universitari NORTHSHORE a Long Island, va començar observant l’activitat cerebral quan els pacients respiraven normalment. A continuació, als pacients se’ls va assignar una tasca simple per distreure’ls: fer clic en un botó quan apareixien cercles a la pantalla de l’ordinador. Això li va permetre al Dr. Herrero observar el que estava succeint quan les persones respiren naturalment i no es concentren en la seva respiració. Després d’això, se’ls va dir als pacients que augmentessin conscientment el ritme de la respiració i que expliquessin les seves respiracions. Quan la respiració va canviar amb els exercicis, el cervell també va canviar. Essencialment, la manipulació de la respiració va activar diferents parts del cervell, amb algunes superposicions en les àrees involucrades en la respiració automàtica i intencional.

Les troballes brinden suport neuronal al consell que s’ha donat als individus durant mil·lennis: en moments d’estrès, o quan es necessita una major concentració, concentrar-se en la respiració d’un o fer exercicis de respiració pot realment canviar el cervell. Això té una aplicació potencial per individus d’una varietat de professions que requereixen un enfocament extrem i agilitat. Els atletes, per exemple, han sabut durant molt de temps que utilitzen la respiració per millorar el seu rendiment. Ara, aquesta investigació posa la ciència darrere d’aquesta pràctica.

Més enllà d’estudiar la capacitat dels humans per controlar i regular la seva activitat neural voluntàriament, l’estudi també va ser únic en el sentit que va utilitzar un mètode particular d’investigació neuronal: mirar directament dins dels cervells dels éssers humans desperts i alerta. Els estudis típics de neurociència amb éssers humans utilitzen tècniques d’imatge (és a dir, fMRI o EEG) per inferir l’activitat neural en el cervell de les persones des de fora del crani. Però els estudis que involucren elèctrodes implantats en el cervell dels humans són rars. La capacitat de mirar dins el cervell dels humans ens permet estudiar el pensar, decidir i fins i tot imaginar o somiar observant directament el cervell. Els subjectes d’estudi en el nostre treball van ser pacients als quals se’ls van implantar elèctrodes al cervell com a part d’un tractament clínic per a l’epilèpsia. Aquests pacients experimentaven convulsions que no podien controlar amb medicaments i, per tant, requerien intervencions quirúrgiques per detectar el focus de les convulsions per a una futura resecció.

Atès que la detecció requereix que el pacient tingui una convulsió espontània per identificar la ubicació exacta de l’inici de la crisi, el que pot portar dies, els pacients romanen a l’hospital amb elèctrodes que controlen contínuament la seva activitat cerebral.

Les troballes de la investigació mostren que el consell de “respirar profundament” pot no ser només un clixé. Els exercicis que involucren la respiració voluntària semblen alterar la connectivitat entre les parts del cervell i permetre l’accés a llocs interns que normalment són inaccessibles per a nosaltres. La investigació addicional ara estudiarà gradualment el que pot revelar l’accés a parts de la nostra psique que normalment estan ocultes.

Per Moran Cerf 19 novembre 2017
Kellogg School of Management, Universitat Northwestern

Publicat per Quartzy, per llegir l’enllaç original, en anglès, feu clic aquí.

Anuncis

Quant a Anna Pons

Certificat (CPPD), Post Graduat Certificat (PGCert) i Post Graduat Diploma (PGD) en Hipnoteràpia Clínica, London College of Clinical Hypnosis (LCCH) i Universitat de West London (UWL)
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s