Aquest és el terme clínic en que es coneix el tartamudeig col.loquial. Aquesta impossibilitat de fluència verbal es presenta en diverses formes i comportaments, molt sovint acompanyats d’ una sensació de pèrdua de control. No es coneix el causant de la disfèmia però sabem que no és deguda a cap problema amb la boca, llengua, cordes vocals o respiració. Sembla que aquesta condició es desenvolupa normalment durant els anys entre 2 i 5, edat en la qual el llenguatge es comença a aprendre. També es reconeix la possibilitat de que la experiència d’ estrès emocional n’hagi provocat l’aparició.
La disfèmia pot ésser accentuada depenent amb qui la/el pacient estigui parlant, per exemple davant de figures amb autoritat -com professors, amb el cap de la feina etc.-. Pressió temporal, excitament, confusió o fatiga són altres factors que poden afectar aquesta condició.
Apart de dirigir-se cap a la disfèmia directament, la hipnoteràpia pot contribuïr a reduïr, fins i tot a eradicar, comportaments o estat d’ànim que causen o influeixen en el comportament verbal. Des del tractament d’una experiència traumàtica experimentada en el passat i causant de la condició, fins a la falta d’autoconfiança, la dificultat per fer-se valer, l’excitament excessiu, la confusió i la falta de son o fatiga general.
HIPNOSI CLINICA 