El dol no està només connectat a la pèrdua d’un familiar, amic, parella o animal domèstic. Qualsevol tipus de canvi en les nostres vides té la capacitat potencial de provocar-nos la necessitat de processar un dol. Això pot ésser relacionat amb el fet que els canvis siguin, en termes generals, estressants i difícils de gestionar. Sabem que estem patint un dol quan el que experimentem es veu reflectit en la percepció de la nostra seguretat personal i emocional.
No tothom reacciona igual davant d’una pèrdua. Les experiències doloroses que no siguin processades d’una manera saludable, poden causar símptoms neuròtics i afectar d’aquesta manera la nostra qualitat de vida. Alguns dels símpomes expressats aleshores poden ser culpabilitat, ansietat, depressió, ràbia, atacs de pànic, supressió o sobre expressió de sentiments. Per això es creu que una pèrdua necessita expressar un principi i una clausura.
La hipnoteràpia pot contribuir a retrobar una situació emocional estable, per una banda ensenyant a practicar exercicis que estimulen la relaxació i el benestar. Però també a l’hora d’ajudar a completar processos de clausura que no han estat finalitzats. La hipnoteràpia pot ajudar a l’hora de poder expressar els sentiments i aprendre-ho a fer adecuadament, a decidir com serà la clausura d’aquella experiència, a aprendre a gestionar pensaments, emocions i comportaments incòmodes i detrimentals per la nostra salut física i psíquica. A travès de la hipnosi podem aprendre també a experimentar un canvi en la nostra percepció del temps, habilitat que pot èsser útil a l’hora de recontextualitzar i re interpretar per al nostre avantatge memòries tristes de fets passats que ja no es poden modificar.
Aquesta es una narració (en anglès) preciosa impactant de la experiència raonada d’una pèrdua:
HIPNOSI CLINICA 