La teràpia hipnòtica o suggestiva és una de les més antigues de totes les tècniques terapèutiques. Des dels temples d’Egipte, a través de la història de la Grècia Antiga i de l’Imperi Romà, algun tipus de hipnosi ha estat sempre present i part íntima de totes les cultures.
A l’Edat Mitjana la cura a través del tacte i la pregària es va convertir en el mètode més estès per el tractament de malalties. Durant el S. XVIII, quan es creia que les malaties eren causades per la influència magnètica dels còssos astrals, Franz Anton Mesmer induïa als seus pacients un estat semblant a l’estat hipnòtic per mitjà del que ell creia – erròniament – ésser “Magnetisme Animal”. Tot i que el Mesmerisme fou ràpidament desacreditat, va continuar utilitazant-se inclús després de la mort de Mesmer, donat que sovint semblava produir cures “miraculoses”. Quan James Braid re-examinà el Mesmerisme al S. XIX va descobrir que la suggestió simple era tan efectiva com el Mesmerisme o qualsevol altre mètode per induir estats modificats de consciència. Fou Braid qui va introduir el terme “hipnosi” i, durant un temps, la hipnosi es va convertir en una tècnica amb respectabilitat científica.
A principi del S. XX la hipnosi era utilitzada quasi exclusivament per hipnotistes escènics al teatre, projectant d’aquesta manera una visió distorsionada d’aquesta poderosa eina terapèutica. Al 1955, l’Associació Mèdica Britànica va incorporar la hipnosi a l’educació de l’Escola Mèdica. Darrerament la hipnosi s’ha convertit en una valuosa addició al tractament mèdic convencional.
HIPNOSI CLINICA 