Aquest trastorn alimentari es caracteritza per la experiència d’episodis de ingestió de menjar incontrolats, per les mesures extremes i inapropiades que es duen a terme per tal de controlar el pes (en alguns casos, s’utilitzen mètodes de purga com al vòmit induït, laxatius o enemas. En d’altres el pes s’intenta controlar a través d’exercici físic excessiu o episodis exagerats sense menjar.) i per idees sobrevalorades que es mantenen sobre la imatge del cos.
La bulimia no és visible a l’exterior ja que la majoría de casos mantenen un pes normal i aparentment estable. Els episodis bulímics semblen ser precipitats per estrés, o per una percepció de fracàs cap a uns codis dietaris auto imposats per a cada persona.
Per a establir un diagnosi de bulimia, el cicle de menjar-purga ha de succeïr almenys dos cops per setmana durant un periode minim de tres mesos.
La depressió, la baixa autoestima i l’ansietat són trastorns que semblen relacionats amb aquesta condició.
Segons la Assocciació de Psiquiatría Americana (APA):
Entre 1 i 2 percent de totes les dones entre 16 i 40 anys presentarà bulimia nervosa. Aquests casos, diferent de l’anorexia, tendeixen a mantenir un cicle menstrual normal.
Els homes amb bulimia nervosa tendeixen a ser patir obesitat abans de desenvolupar aquesta condició.
90 per cent dels casos diagnosticats de bulimia són femenins.
En termes hipnoterapèutics, entenem aquesta condició com la expressió d’una part de la psique que està dissociada, és a dir, separada del reste de la personalitat. Aquesta part està, amb aquest comportament, demanant de ser reconeguda i integrada a la resta de la personalitat. El comportament particular amb el menjar és el que manté aquella part dissociada.
La hipnoteràpia pot contribuir a integrar la part dissociada; primerament ajudant a arribar a una estabilitat mental, seguidament tractant el trauma o causa per la dissociació i finalment instruïnt tècniques per mantenir el canvi assolit.
HIPNOSI CLINICA 