Segons la Associació de Psiquiatría Americana (APA) el terme enuresis es refereix a la incontinència involuntària d’orina, tan diària com nocturna. La condició més trobada és la nocturna, sobretot en la població infantil. Es creu que, fins als 6 anys, la continència d’orina és encara en procès d’aprenentatge i per tant no es qualifica encara com a enuresis. A partir d’aquesta edat, és recomanable portar a l’infant al metge per veure si la enuresis experiemntada és deguda a qualsevol condició física. El tractament d’aquesta condició física pot acabar amb la enuresis. per altra banda si no existeix cap condició física, és possible que el sistema nerviós del/la nen/a encara no hagi madurat i per tant els muscles interns encarregats de tancar la bufeta, que són dirigits pel sistema nerviós autònom, estiguin trigant una mica més del normal a aprendre la seva feina. Això, combinat a altres factors estressants, tant externs com interns, poden resultar en enuresis.
Aproximadament un 70 per cent dels nens que pateixen enuresis tenen algun familiar proper que ha patit aquesta condició, per tant es creu que part d’aquesta pot ésser deguda a una causa genètica.
A través de la hipnoteràpia, tant nens com adults poden aprendre tècniques per entrar en contacte amb el subconscient, la part de la nostra ment que, a part de contenir tots els nostres records, memòries i aprenentatges, s’encarrega també del control dels òrgans interns. En el cas de la enuresis això és interessant perquè part de la qüestió és ensenyar al sistema nerviós el control de l’esfíncter que controla la sortida d’orina de la bufeta. Al mateix temps la hipnosi pot contribuïr a paliar l’estrés i augmentar l’auto estima, ambdos temes relacionats directament amb la experiència de la enuresis.
HIPNOSI CLINICA 